Caça ajornada

@sebas

No hem pogut sortir de “caça”, ens haurem de conformar amb mirar els rellotges del corral, de “collita de la casa”, la parella formada per el de llevant (imatge 1) i el de ponent (imatge 2) amb calendari, el de camiseta, el de missa, l’horitzontal…

• 

• 

Trescant per foravila, que podríem trobar?

A molts de aixoplucs (imatge 3) encara es poden veure “rapinyats” (imatge 4), rellotges senzills que de la mateixa forma que els canònics simples no marquen pròpiament les hores, marquen els moments que consideren d’interès; els canònics, els moments dels resos i els rapinyats, els de les feines diàries del camp de qui el va marcar.

• 

• 

Alguns, amb mes pretensions de gnomonista, marcaven “empírics”(imatge 5), normalment en la creença que hi havia un dia al any per marcar-los (imatge 6). En el de la imatge es veu clarament el marcat de forma empírica, el 12 no està a la vertical del pol.

Els rellotges “casolans” (imatge 7) són, normalment, còpia del rellotge vertical orientat.

Potser sigui certa l’afirmació que fa Jaume “d’Albocàsser” en el “Llunari pagès”, ≪A la vila el més boig sap fer rellotges≫. Clarament es nota en el traçat la manca d’eines i de les mans de picapedrer, però de segur eren coneixedors de la necessitat de la seva orientació. Potser algú consideri que la forma d’orientar-los fou l’excusa per escriure aquesta cançó,

Per fer un rellotge de sol,
posen sa busca en sa nit,
i un casat si té delit
posa se seva quan vol.

… no siguem mal pensats, pensau que a molts dels nostres padrins no els podien exigir elevats coneixements de vocabulari tècnic. A més, els aficionats a les “ciències”, pensau que no estarà mal vist acceptar certes llibertats literàries als amics de les “lletres”, ja que,

Per fer un rellotge de sol,
posa el gnòmon en sa nit,
i un quadranter si té delit
posa el seu quan vol.

… no sona molt poètic.

També podem veure rellotges “de taller”, rellotges verticals orientats copia d’un patró per cada latitud. En els que, a alguns d’ells (imatge 8), es nota la seguretat del traçat acompanyat d’algun element ornamental, possiblement rellotge per encàrrec. Altres, possiblement comprats aprofitant les fires, si ens fixam és possible que trobem petits detalls que podrien ser la firma del taller (imatge 9).

• 

• 

A possessions o llocs emblemàtics podem trobar els rellotges verticals declinants, rellotges en els que, pel seu traçat, era necessària la intervenció del gnomonista. Primer, per determinar la declinació de la paret i després pel càlcul de les línies horàries. Bastants d’aquests rellotges es conserven en molt bon estat si el quadrant es de pedra (imatge 10), però, dels pintats o estucats sobre morter de cals, alguns son pràcticament irrecuperables, o han suportat restauracions horroroses (imatge 11). A la imatge, un exemple on hem marcat les línies horàries com suposam eren les originals, la tipografia tampoc té res a veure amb la seva anterior.

• 

•