El Migdia

@sebas

Des d’“En Figuera” primitiu fins a la actualitat, els rellotges mecànics, per tal de mesurar cada vegada amb més precisió l’hora mitjana, han evolucionat i perfeccionat el seu mecanisme. Pot ser que un dels períodes de més avanços estés impulsat per la necessitat dels navegants de conèixer el meridià de la seva posició.

De la mateixa forma, els rellotges de sol, des dels primitius sistemes de relacionar l’ombra amb la fracció del dia fins als rellotges de temps vertader, han sofert un canvi considerable. Al manco pels rellotges de sol, sembla que, a les Illes, aquesta evolució, a un llarg període de temps, va ser pràcticament ignorada. Pot ser, per una part la insularitat i per altra per la rompuda i diferència de cultures que va suposar la conquesta de Mallorca.

Després de la Conquesta de Mallorca pot ser la prioritat era consolidar la defensa del territori, habilitant torres de defensa i cavallaries per una part, i per altra, amb l’arribada de les ordres religioses per tal de consolidar la fe del nous pobladors i reconduir les animes dels sarraïns, es construïren esglésies aprofitant les mesquites. Podem suposar que la reutilització de les construccions i l’interès d’ esborrar part de la cultura anterior fes desaparèixer possibles i primitius rellotges de sol d’hores irregulars.

Fos com fos, rellotges de sol anteriors al segle XVII com vàrem dir a l’article anterior d’hores històriques únicament coneixem el del Santuari de Consolació i un altre que suposam del segle XIX gravat de forma errònia. Si bé, hi ha referència d’altres possibles rellotges ja desapareguts però que podrien ser “rapinyats” i simultanis amb els de temps vertader. Sembla que la cultura dels rellotges de sol arribà de cop amb els rellotges de temps vertader de la mà de gnomonistes com Vicente Mut, Antoni Font i Roig, Miquel Carbonell, Juan Oliver Rosselló, Fr. Miquel de Petra, Fr. Joseph Maria de Mallorca, J. Berard i Solà…

Des dels primitius rellotges mecànics instal·lats a Mallorca fins a l’arribada del rellotges de temps vertader, els avanços i perfeccionament dels mecànics va fer cada vegada més evident la irregularitat de les hores històriques. Abandonada l’hora mallorquina, es d’ús l’hora d’inici del dia a la mitjanit. Els rellotges mecànics marcaven l’hora solar local, el millor moment astronòmic per ajustar-los, en aquest temps, era al migdia, ajudant-se de la “meridiana”, (meridians locals marcats per tal de fer-los coincidir amb l’ombra d’un gnòmon vertical).

A moltes de les esglésies o convents s’instal·len rellotges amb mecanisme per tocar les hores amb les campanes del campanar, als ajuntaments s’instal·len les campanes per tal motiu. Aquests primitius rellotges necessitaven un manteniment continuat. Normalment a les comunitats religioses en tenien cura algun capellà, frare o escolar i als ajuntaments, si en tenien necessitat, se subhastava la plaça de rellotger amb la renovació de càrrecs polítics.

Els rellotges eren d’una sola agulla, l’horària, els minuts no tenien molt de sentit. Els respectius rellotgers a més de solucionar les freqüents falles dels rellotges, cuidaven de la corda diàriament i de la posta en hora al migdia, amb l’ajuda de la meridiana. En el segle XVII arriben els rellotges de sol amb el gnòmon paral·lel a l’eix de la Terra, fet que comporta una gran precisió amb la mesura de les hores. Amb aquests rellotges, teòricament, la divisió del dia solar en 24 parts iguals era exacta, i el possible error estava condicionat a la perfecció del traçat del rellotge i l’observació de l’ombra del gnòmon sobre el quadrant, afectada pel diàmetre angular del sol.

Aprofitant aquesta exactitud i que l’hora era l’hora solar local, es marquen rellotges de sol que ajuden a posar en hora els mecànics en qualsevol moment. Els rellotges mecànics i els de sol van de la mà.

A la part posterior de l’Església Nostra Senyora del Dolors de Manacor podem veure l’esfera d’un rellotge mecànic i pròxim a ell, unes línies marcades, que alguns gnmonistes identifiquen com els restes d’un rellotge de sol. A pesar de no haver fet un estudi seriós, més aviat sembla que únicament són unes línies horàries per ajustar el mecànic. Es possible que anteriorment s’ajustés amb alguna meridiana marcada a la finestra.

A Felanitx, a la façana de l’Església de Sant Miquel, també podem veure un rellotge mecànic (1). Al voltant de l’any 1750 es marcaren els rellotges de sol (2) i (3). L’any 1771 es col·locà el rellotge horitzontal (4), baix de la pedra àmpit de la finestra de l’arxiu de la Parròquia; possiblement aquests rellotges facilitaven l’ajust.

A la Rectoria podem veure el rellotge (5). Respecte d’aquest rellotge vàrem exposar unes suposicions que ningú ha desmentit. Aquestes afirmacions que vam exposar reforcen el suposat que els rellotges mecànics s’ajustaven amb els de sol.

Vam dir que és possible que aquest rellotge es col·loqués l’any 1803 a la tristament famosa timba  que l’any 1844 un enterrossall va causar 414 víctimes mortals. Segons les cròniques, l’enterrossall era inevitable, però es ben possible que el rellotge fos el detonant. Quan es van retirar les pedres i la terra de l’enterrossall, segurament el rellotge es va guardar a la Rectoria. Després de reconstruir el terraplè es col·locà una làpida commemorativa, encàrrec que va du a terme el mestre d’obra i escultor Antoni Vaquer Noguera. Tenim constància que Antoni havia “esculpit” rellotges de sol, per tant no es exposat suposar que per l’escassa altura de la nova timba va considerar no incloure el rellotge en ella. Tampoc va haver de considerar correcte l’actual emplaçament per la diferencia de declinació, (5 graus) i que tal fet suposaria una lectura diferent a la dels altres rellotges pròxims. En aquelles dates, eren freqüentment consultats i pels elements d’ajust del rellotge mecànic hauria suposat un problema. A fotografies de l’any 1947 el rellotge no es veu, pocs anys després amb motiu d’unes reformes suposam que es va trobar el rellotge i es va aprofitar per tapar una finestra.

Aquests casos ens confirmen que els rellotges de sol eren una ajuda pels rellotges mecànics i ens entristeix el poc interès que actualment desperten els rellotges de sol. Tots els amants de la cultura de Felanitx recorden, que en una reforma de la Rectoria es va col·locar un portal de pedra que es va rescatar de l’enderrocada Quartera, però ningú recorda el rescat del rellotge de l’enterrosall.

L’avanç i popularitat dels rellotges mecànics fa florir l’ofici de rellotger. A les rellotgeries que tenien accés a una zona solejada, com per exemple un terrat, hi tenien marcada una meridiana. A la part rural, a pesar de marcar rellotges de sol, la precisió de les hores no els preocupa en excés, però sí el migdia. Normalment coincidint amb reformes, algunes esglésies substitueixen els primitius rellotges de campanar i col·loquen els rellotges visibles de l’exterior, amb accés o no al campanar. El toc de l’hora es substitueix per la crida a les funcions religioses, de forma manual. A molts de pobles, al migdia, s’introdueix el toc de les “Ave Maries”.

Coincidint amb el toc de les “Ave Maries”, a la zona rural, en algunes possessions feien sonar un corn després de consultar el rellotge de sol o la meridiana marcada a la pedra llindar d’un portal.

A la imatge superior de la possessió de Sa Cavea, encara poden veure la meridiana, on posteriorment es va col·locar un rellotge amb les línies horàries, el marc separador i el repartidor gravats a pedra. Les hores i el marc exterior estaven pintats amb morter de calç.

A més de les possessions, son nombroses les cases de fora vila que tenien marcada la meridiana. A Felanitx, sense una recerca exhaustiva encara em podem veure al manco 16 d’elles.

A la següent imatge de la casa de Sa Cavea, on a més de la meridiana es va col·locar un “rellotge orientat” casolà.

Son nombroses les meridianes a les que es poden veure altres línies marcades, que suposam eren intents de rectificar pels canvis de meridià a l’hora.

En principi els rellotges mecànics marcaven l’hora solar local. A Mallorca la diferencia màxima possible de meridià s de 1º que correspon a 4 minuts màxims quan es va imposar l’hora solar local del meridià de capital de província. Passar al meridià de Madrid, suposà una diferència aproximada de 25 minuts respecte a l’hora local de Mallorca. Altra volta canvi de meridià, al meridià 0º, que va suposar una diferència aproximada 14 minuts.

A Son Geu, un altre lloc on es conserva la pedra llindar amb la meridiana, a més es poden veure dues línies addicionals que possiblement es marcaren per rectificar als “nous migdies”.

Arribat el segle XX amb un ritme de vida cada vegada més lligat a la llum artificial i els avanços exigint més exactitud, la inclinació de l’eix de la Terra i la segona llei de Kepler són un gran inconvenient per la mesura del temps modern. Els rellotges de sol, tan apreciats i útils durant segles anteriors, són arraconats i no troben un lloc en el món actual. Encara sort que de moment no passa així amb els rellotges mecànics a pesar de la precisió dels digitals.

ENTRADAS RELACIONADAS

9 comentarios sobre «El Migdia»

  1. Bon dia Sebastià.M’ha agradat molt.
    Tenc familia felanitxera i lo de sa timba de 1844 ho he sentit desde nin. Que si es repadrí hi era… i altres històries que contava sa padrina.
    Per tot això m’ha sorprès aquesta part “però es ben possible que el rellotge fos el detonant”?
    Em podries ampliar sa possible rel.lació que hi heu trobat entre el rellotge i s’esbucament?

    Gràcies

    1. Celebro que t’hagi agradat l’article.
      No tinc cap inconvenient a ampliar i aclarir, en la mesura de les meves possibilitats, el que considereu oportú.
      En el Setmanari local de Felanitx vaig publicà una suposició, que cap historiador, aficionat o particular a posat inconvenients, puc fer-los ho arribar, tant particularment com si considereu que pot ser un nou article.
      Pel que fa a les 414 víctimes hi ha el llistat d’elles per si esteu interessats en qualsevol consulta.
      Per alleugerir els Comentaris del Foro podeu utilitzar el meu correu “seroig@hotmail.com” sense problemes. Excuso dir que les fotos de rellotges de Mallorca que aporteu seran agraïdes.
      Gràcies a tots per llegir aquets articles.

      1. Com un nou article estaria molt be
        Gràcies

        1. Abans de que “refredi” cercaré imatges per acompanyar la publicació del Setmanari i ho proposaré per nou article.

      2. Per cert tenc una edición en facsímil de “Memoria Histórica de la catástrofe de Felanitx 1844” de Bartomeu Mestre

        On també surt el llistat de víctimes

        Salutacions

  2. Sebastià, muchas gracias por el artículo tan interesante. Gracias a gente como tú la historia de los relojes de sol sigue trasmitiéndose y esperemos que nunca caiga en el olvido.
    Con estos artículos seguro que más de uno se empieza a interesar por los relojes de sol y creas escuela 😄

  3. Sebastia , grasis per s’article , he disfrutar molt 👏👏

Deja tu comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.