Les Hores Històriques I L’Hora Mallorquina

@sebas

Gairebé tots els rellotges de sol de Mallorca que coneixem són rellotges de “temps vertader”, rellotges fets a partir del segle XVII. A la imatge inferior, un rellotge de butxaca de “temps vertader“.

En coneixem de anteriors, d’hores “canòniques” i altres que semblen d’hores “irregulars”, però es pot suposar que alguns son rellotges que es van marcar de forma errònia. Abaix podem observar un possible rellotge d’hores “irregulars” marcat sobre una pedra que posteriorment es va reutilitzar per a unes reformes a la part posterior de la Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor.

Les Hores Històriques

Els rellotges anteriors als de temps vertader, els verticals, es marcaven a parets orientades a migjorn, amb el gnòmon perpendicular al quadrant i el semicercle inferior (que correspon al semicercle de recorregut diürn del sol) es dividia en 12 parts iguals, per tant, el dia quedava dividit en 12 hores de dia i 12 de nit. A més de la seva irregular duració al llarg del dia, és evident que les hores diürnes d’estiu eren més llargues que les de l’hivern i a les nits al revés. A la imatge inferior, un possible rellotge vertical d’hores històriques.

Els rellotges horitzontals, amb el gnòmon vertical, tenien el cercle dividit en 24 parts iguals, per tant, es dividia el dia en 24 hores, evidentment de durada irregular durant el dia. Amb aquests rellotges el número d’hores diürnes a l’estiu era major que les hores diürnes a l’hivern. Podem apreciar a la imatge següent, un rellotge horitzontal d’hores històriques a la pedra llindar d’un portal forà, el gnòmon es brancal.

Eren rellotges anomenats d’hores “irregulars” o “tempórees”, per la diferència de la durada de les hores al llarg del dia Mesuraven les anomenades hores «històriques», com són les “babilòniques” i les “itàliques” emprades a Mallorca. La diferència entre els rellotges d’hores babilòniques i el d’hores itàliques està únicament en la numeració. Les hores babilòniques comencen la seva numeració a la sortida del sol i les itàliques comencen la numeració a la posta. Per tant, amb les hores babilòniques el dia començava a la sortida del sol, mentre amb les itàliques el dia començava a la posta.

Les Hores Canòniques

Durant l’Edat Mitjana a molts de convents i esglésies es gravaren rellotges de sol on únicament tenien marcades les hores corresponents als moments dels resos, amb el principal objectiu de facilitar el compliment de les regles de Sant Benet. Aquests rellotges, dits d’«hores canòniques», es coneixen popularment amb el nom de «rellotges de missa». Són rellotges derivats dels d’hores itàliques, on les divisions del cercle complet del dia es fa en 8 parts iguals corresponents als 8 dels moments dels resos de la jornada. Remarquem el fet que són una derivació del d’hores itàliques, ja que també el començament del dia és a la posta de sol. A Mallorca, d’aquests tipus de rellotges únicament en tenim constància d’un de “missa” al santuari de Consolació de Sant Joan, com veiem a la següent imatge.

En trobam d’altres de rudimentaris similars a Felanitx (alguns gnomonistes opinen que també ho podrien ser) però opinam que són “empírics ” posteriors. Possiblement a Felanitx n’hi havia de marcats, però successives reformes als edificis els han fet desaparèixer.

És innegable la influència religiosa dins la vida i cultura popular, actualment encara trobam referències a aquests tipus d’hores, hi ha pescadors que pesquen de “prima”, especialment a l’estiu ens agrada fer la “sexta”, els infants acostumen a fer “nona” i qui arriba tard arriba a “laudes”… A la imatge inferior un rellotge de missa amb totes les hores (resos majors, nocturns i menors diürns).

A l’àmbit religiós les festes populars de molts de pobles i ciutats de l’ illa, per exemple: Palma, Felanitx, etc, comencen en “Completes”, actualment el dissabte de la festa i segueixen al llarg de la nit amb les activitat recreatives; continuen el dia del Sant fins el sol ben baix o post. Recordem que amb les “hores canòniques” i les “itàliques”, el dia comença a la posta de sol i per tant tota l’activitat festiva es desenvolupava completament el mateix dia dedicat al Sant.

Un punt de confusió popular és sobre els noms de les hores: prima, tèrcia, sexta i nona. Sembla que es corresponen amb la numeració de les respectives hores babilòniques 1, 3, 6 i 9, realment la prima correspondria a la 0 o 24, però per ser hores itàliques realment corresponen a les 12, 15, 18 i 21 respectivament.

L’Hora Mallorquina

Recorden que un dels primers rellotges mecànics se va instal·lar a Londres a final de segle XIII. Un dels primers d’Espanya és el de Palma a l’any 1385, i a “Anys enrere” de D. Pere Xamena, de Felanitx, podem llegir: “1492 Febrer 3.- Un rellotge de la vila de Felanitx” i posteriorment nombroses referències als rellotges mecànics de l’Ajuntament. A la imatge superior la màquina del rellotge de l’Ajuntament, i abaix el de l’Església.

Amb l’arribada dels rellotges mecànics amb l’intent de dividir el dia en 24 hores iguals es fa evident la irregularitat dels rellotges de sol de gnòmon perpendicular, amb el toc de les seves campanes els mecànics a poc a poc van imposant el seu ritme. A finals de 1386, a Palma, “en Figuera” ja deixava sentir la seva campana de 1.400 quilos. A la primera hora de la sortida de sol iniciava el toc de campanades, una campanada la primera hora, dues per la segona, augmentant les campanades fins a la posta de sol, que després d’una hora de post, tornava iniciar la cadència de: una campanada, dues campanades… durant la nit fins a la pròxima sortida del sol. D’aquesta forma, per tant, eren d’ús les hores babilòniques de dia i les itàliques de nit. Possiblement aquest fos el motiu que Mallorca es consideri un dels llocs on més temps es van seguir emprant les hores babilòniques.

Com hem dit abans, més evident es feia la irregularitat de la duració de les hores, tant les babilòniques com les itàliques. Es coneixia perfectament que al voltant dels equinoccis la duració del dia i de la nit són pràcticament iguals, però es desequilibra quan s’acosten els solsticis. Per la latitud de la situació geogràfica de Mallorca la diferència del dia a la nit d’un mes a l’altre varia aproximadament una hora. Aquest fet es notava perfectament amb els rellotges d’hores històriques horitzontals de gnòmon vertical. Intentant fer una aproximació als rellotges horitzontals al voltant dels equinoccis, els rellotges mallorquins tocaven 12 hores de dia (de 1 a 12) i 12 (de 1 a 12) a la nit. Al mes següent tocaven 13 hores de dia (de 1 a 13) i 11 (de 1 a 11) a la nit, arribant al solstici d’estiu que tocaven 14 campanades de dia i únicament 10 a la nit (de 1 a 14 i de 1 a 10) i al juliol s’invertia el procés i s’arribava al solstici d’hivern amb 10 campanades de dia i 14 a la nit.

Així ens ho explica el P. Villanueva en el seu “Viaje literario”:

“En la rueda en que hay marcadas las horas en los relojes ordinarios, figuraban catorce horas, que es el número mayor de horas que está el Sol encima del horizonte en el mes de Junio, y bajo de él en el de Diciembre.
El encargado de cuidarle, todas las tardes al anochecer le daba cuerda únicamente por las horas correspondientes a aquella noche, así es que al amanecer que ya había concluido la cuerda, acababa de tocar: volvía a darle cuerda por las horas que había de durar el día, y acabada al ponerse el Sol, paraba el toque otra vez, para principiar de nuevo tocando la una.
El secreto consistía, como se ve, en la mano del que lo cuidaba.
¿De dónde vendría a los mallorquines la costumbre, de contar separadas las horas del dia y de la noche, siendo como fue poblada la isla por naturales de Cataluña, Aragón y el Rosellón, en cuyos pueblos era completamente desconocido tal sistema de contar?
Probablemente de Italia, como muchísimas otras, cuya procedencia desconocemos porque las buscamos por occidente en vez de hacerlo por oriente de donde son originarias. Y que dicho sistema era general en Mallorca y se había adoptado tanto en lo civil como en lo eclesiástico, no hay que dudarlo.”

Amb aquesta peculiar forma del repartiment i de tocar hores van néixer les hores mallorquines“, hores no emprades a altres indrets. Amb l’arribada del “temps vertader”, que es deriva del fet de col·locar el gnòmon paral·lel a l’eix de la terra, i abandonat el sistema d’hores mallorquines, quan tractaven d’alguna cosa complicada no era estrany que algú exclamés “això és més complicat que les hores mallorquines”.

ENTRADAS RELACIONADAS

8 comentarios sobre «Les Hores Històriques I L’Hora Mallorquina»

  1. Molt bona informació, moltes gràcies Sebastià

  2. Gràcies Sebastià, m’ha agradat molt!

  3. Genial Sebastià
    He aprendido cosas que desconocía. Esta muy bien que escribas sobre este tema ya que la mayoría de nosotros estamos un poco verdes en relojes solares.
    Te ánimo a que sigas enseñándonos cosas. Todos estaremos contentos de leerlos.
    Un compañero escribió un artículo de cómo fabricarte tu propio reloj de pulsera. Si te apetece puedes intentar hacer uno de de relojes de sol.
    Un saludo

  4. Gracias por la acogida de este artículo, me anima a preparar algunos más.
    Agradeceré cualquier información me hagáis llegar sobre lo relacionado con los relojes de sol.
    Excuso decir que serán bien recibidas las fotos de relojes, meridianas… y entornos. Supongo que en el término de Felanitx lo tengo más o menos completo.
    Es posible que la gnomónica actualmente sea una afición de minorías, pero vive, particularmente en Mallorca podemos contemplar bastantes relojes “modernos”, también es bien recibida la información sobre ellos, pero en posibles artículos venideros creo que me dedicaré preferentemente a los anteriores al siglo XX.
    Gracias

  5. Moltes gràcies Sebastià, boníssima sa teva primera intervenció a Safona!!!

Deja tu comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.